Música sèria

by Jorra i Gomorra

/
  • Record/Vinyl + Digital Album

    Includes unlimited streaming of Música sèria via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 3 days

      €12 EUR or more 

    You own this  

     

1.
02:35
2.
02:34
3.
4.
5.
6.
03:18
7.
02:46
8.
01:38
9.
03:12
10.

about

[CAT] A Mallorca, Jorra Santiago és una celebritat underground, un guitarrista venerat, un músic respectat i un personatge estimat com pocs (hi ha xapes i adhesius amb la seva cara, i l'expressió «puto Jorra!» ja forma part del folklore local). I és que, malgrat la seva joventut, Josep Ramon Santiago Peset acumula un currículum demencial, en el qual destaca la seva participació en alguns dels projectes musicals més importants sorgits de Manacor (ell va néixer allà, com cert tennista i tal) i voltants: Miquel Serra, Roig!, Saïm, Manfel, Pujà Fasuà, etc., etc., etc., ... i Lost Fills.
Seguint els seus passos podries explicar un terç de la història recent del rock mallorquí, però sobretot hi ha el fet que sempre ha estat un músic que ha aportat una personalitat molt definida a cadascun d'aquests grups i una forma de tocar que cristal·litza a la fi en un projecte a la seva alçada.
Jorra i Gomorra és la seva aventura més personal, el seu cop sobre la taula; i Música sèria la seva jugada mestra, el corol·lari de tres anys gravant cançons i publicant-les en casset.
Iconoclasta com pocs, resulta impossible no caure rendit al seu sentit de l'humor i a la seva innata elegància per digerir tots els tics del pop per regurgitar-los amb mestria. És que algú podria haver compost una cançó més bella per a l'amant del Rei (el veritable, no el que tenim ara)? Se vos acut millor himne a la mandra total que «Deixa-ho»? I què em deis del hit totalitari «Windom Earle» ( «tot anirà bé si no oposau cap resistència»... Ho podria haver escrit Kim Jong-un!) o el colorisme indestructible d'aquest cant a l'amnèsia alcohòlica titulat «On he deixat les claus?»?
Ja et dic que escoltant Música sèria t’assalten diverses certeses, col·lega: la primera, que Jorra Santiago és un dels músics i compositors amb més talent que hagin sortit de l'illa en els últims deu anys (i només en té 26, ¡puto Jorra!); la segona, que has d'aconseguir una d'aquestes xapes amb la seva careta de querubí amb galtes de cabell d'àngel; la tercera és que, com ell canta, més val no oposar cap resistència i, per contra, viatjar agafadets de la seva mà pel camí de rajoles grogues que ens durà al valhalla del pop, on tota melodia és perfecta i cada un tenim el nostre propi poni. Anem: dóna-li al play, submergeix-te en Jorra, ensuma el seu aroma, acarona’l... Oi que és suau? Rendeix-te al seu sabor. Entrega-li la teva ànima. Colca el teu poni.
--
[CAST] En la isla de Mallorca, Jorra Santiago es una celebridad underground, un guitarrista venerado, un músico respetado y un personaje querido (hay chapas y pegatinas con su cara, y la expresión «¡puto Jorra!» ya forma parte del folklore local). Y es que, a pesar de su juventud, Josep Ramon Santiago Peset acumula un currículum demencial, en el que destaca su participación en algunos de los proyectos musicales más importantes surgidos de Manacor (él nació allí, como cierto tenista y tal) y alrededores: Miquel Serra, Roig!, Saïm, Manfel, Pujà Fasuà, etc., etc., etc.,... y Lost Fills.
Siguiendo sus pasos podrías explicar un tercio de la historia reciente del rock mallorquín, pero sobre todo está el hecho de que siempre ha sido un músico que ha aportado una personalidad muy definida a cada uno de esos grupos y una forma de tocar que cristaliza al fin en un proyecto a su altura: Jorra i Gomorra es su aventura más personal, su golpe sobre la mesa; y Música sèria, su jugada maestra, el corolario de tres años grabando canciones y publicándolas en casete.
Iconoclasta como pocos, resulta imposible no caer rendido a su sentido del humor y a su innata elegancia para digerir todos los tics del pop para regurgitarlos con maestría. ¿Acaso alguien podría haber compuesto una canción más bella para la amante del Rey (el verdadero, no el que tenemos ahora)? ¿Se os ocurre mejor himno para la pereza total que «Deixa-ho» («déjalo para mañana, nadie se va a enterar» es el hosanna de los vaguetes, no?) ¿Y qué me decís del hit totalitario «Windom Earle» («todo irá bien si no oponéis resistencia»... ¡a Kim Jong-un le encantaría!) o el colorismo inquebrantable de ese canto a la amnesia alcohólica titulado «On he deixat les claus?» (traducción: «¿Dónde he dejado mis llaves?»)?
Ya te digo que escuchando Música sèria te asaltan varias certezas, colega: la primera, que Jorra Santiago és uno de los músicos y compositores con más talento que hayan salido de la isla en los últimos diez años (y sólo tiene 26, ¡puto Jorra!); la segunda, que debes conseguir una de esas chapas con su carita de querubín con mofletes de cabello de ángel; la tercera es que, como él canta, más vale no oponer ninguna resistencia y viajar cogiditos de su mano por el camino de baldosas amarillas que lleva al valhalla del pop, donde toda melodía es perfecta y cada uno de nosotros tiene su propio poni. Vamos: dale al play, sumérgete en Jorra, huele su aroma, acarícialo... ¿A que es suave? Ríndete al sabor. Entrégale tu alma. Cabalga tu poni.

credits

released September 22, 2017

Aquest disc fou enregistrat i mesclat per Pep Toni Ferrer als Estudis Favela durant febrer i març de 2017. La masterització va anar a càrrec de Rafa Rigo a Urban. Daniel Héctor Gómez va tocar la bateria, instruments de percussió diversos i va fer cors, Carlos Òscar Gómez va tocar la guitarra i va cantar, i Jorra Santiago va fer les cançons, va tocar la guitarra, el baix, el vibràfon i va cantar. Kike Donat va tocar el Korg MS-20 a «Ets una festa». Miquel Serra, Pep Toni Ferrer, Camelia López i Roger Pistola feren cors a «Windom Earle». El disseny és de Tomeu Mulet. La pintura de la portada és «La Charmeuse de serpents» (1907) de Henri Rousseau. El disc no hauria estat possible sense l'amor i l'abnegació de les nostres famílies, amistats i parelles. Gràcies de cor a tothom qui hi ha col·laborat, i molt especialment a Pep Toni Ferrer i Joan Cabot de Bubota Discos i a Oriol Barba i Gerard Segura de The Indian Runners.

license

all rights reserved

tags

about

Bubota Discos Palma, Spain

Petit segell mallorquí, casa de Joana Gomila Folk Souvenir, Jorra i Gomorra, Saïm, Forces Elèctriques d'Andorra i Aucell Cantaire.
DIY label from Mallorca, home of Joana Gomila Folk Souvenir, Forces Elèctriques d'Andorra, Saïm, Jorra i Gomorra & Aucell Cantaire.
... more

contact / help

Contact Bubota Discos

Streaming and
Download help

Redeem code